Sopa juliana casolana

La sopa juliana rep el seu nom de la manera en què estan tallades les verdures que la conformen, una tècnica actualment coneguda com "tall en juliana" però que en els seus orígens es denominava "cisellar".

Aquesta tècnica consisteix a tallar les verdures i hortalisses de manera fina i allargada, amb una longitud d'uns 5 cm. de llarg i uns 2 mm. d'ample, aproximadament. Això permet que els ingredients triguin menys temps a cuinar-se i que ho facin de manera més uniforme, a més d'aportar una major vistositat i harmonia al plat.

El tall en juliana és un dels talls més antics en cuina, apareixent escrit per primera vegada en 1806, concretament en el llibre 'Le Cusinier Imperial'. Quant a l'origen del seu nom, alguns autors afirmen que pot estar relacionat amb Jean Julien, el primer cuiner a publicar literatura gastronòmica amb informació sobre els diferents tipus de tall per preparar vegetals.

Tot i que la sopa juliana pot trobar-se amb els seus ingredients dessecats, aquesta versió casolana resulta molt més saborosa i aromàtica. I és que es tracta d'una sopa sucosa i reconfortant on predomina el suau gust de la col i la tendra pastanaga, unit a l'apetitós punt del tomàquet.

Però a més de ser un plat molt saborós i molt fàcil de preparar, aquesta sopa és molt hidratant i rica en nutrients d'alta qualitat, ja que conserva totes les verdures finament tallades, les quals, a més, substitueixen la pasta que altres sopes acostumen a portar, resultant així molt més lleugera i nutritiva.

A nivell nutricional, aquest plat és ric en flavonoides, fibra, aminoàcids, antioxidants, àcids grassos omega3, omega6 i omega 9, betacarotè, licopè, carbohidrats, al·licina, al·liïna, vitamines A, C, E, K i del grup B (B1 , B2, B3, B5, B6 i B9 o àcid fòlic), sofre, bor, calci, fòsfor, ferro, magnesi, manganès, potassi, seleni, sodi, zinc i, en menors quantitats, coure.