Ajoblanco

30 m*Temps total
Molt fàcilDificultat
5Racions

*Més 2 hores de refrigeració.

L'ajoblanco és una sopa freda molt consumida a Andalusia i Extremadura, concretament a les províncies de Badajoz, Còrdova, Granada, Jaén, Almeria i, molt especialment, a la de Màlaga, terra d'ametllers on una de les seves localitats, Almáchar, celebra cada 2 de setembre la «Fiesta del ajoblanco».

És un plat que té l'origen en el «Salmorium» que es preparava a l'antiga Roma, del qual el poeta Publi Virgili Maró va deixar constància en la seva segona ègloga, escrita entre el 42 i el 39 aC. En els seus poemes, Virgili exalça la vida dels pagesos de l'època i els seus costums, entre els quals esmenta l'hàbit de prendre aquest picat refrescant per recuperar forces després de la dura feina al camp durant l'estiu.

Tanmateix, l'ajoblanco, tal com el coneixem avui dia, és un llegat de la cuina andalusina, ja que, tot i que van ser els fenicis qui van introduir les ametlles a la Mediterrània i els romans qui van començar a conrear-les de manera intensiva, van ser els àrabs qui en van difondre el cultiu i van explorar i crear una infinitat de plats amb aquest ingredient tan nutritiu, des de salats com l'arròs àrab fins a dolços com l'alfajor.

Així, de la unió de l'històric «Salmorium» amb aquest nou i ric fruit procedent d'Àsia, va néixer aquest gaspatxo blanc reconstituent i nutritiu, de sabor refrescant i subtil aroma d'ametlla, que a més li aporta un punt cremós molt fi i delicat.

Des del punt de vista nutricional, aquesta crema freda és molt completa, ja que és rica en proteïna, fitoesterols, hidrats de carboni, àcids grassos omega 3, omega 6 i omega 9; flavonoides, al·liïna, fibra, vitamines C, E i del grup B (B1, B2, B5, B6, B7 i B9 o àcid fòlic), calci, fòsfor, ferro, magnesi, manganès, potassi, seleni i zinc.

Categories