Paella de verdures

1 hTemps total
FàcilDificultat
4Racions

La paella és un plat d'essència festiva i de marcat caràcter mediterrani. El seu consum es va popularitzar a l'Albufera valenciana i, des de llavors, s'ha anat estenent fins a arribar a tants llocs com versions d'aquest menjar s'han anat creant.

Aquesta recepta és un d'aquests casos tan singulars en què l'aliment pren el nom de l'estri on es cuina, ja que 'paella' és, en valencià, el nom de l'estri que en castellà s'anomena 'sartén', i prové del llatí 'patella'. Així, i encara que els plats d'arròs ja eren molt consumits pels habitants dels pobles de la costa mediterrània a finals del segle XV i principis del XVI, no és fins al 1900 que a València es va començar a anomenar 'paella' l'arròs preparat en la tradicional paella de gran superfície, de ferro forjat i amb petites nanses.

D'acord amb Lourdes March Ferrer, escriptora de diverses obres de gastronomia i alimentació, aquest plat simbolitza la unió i el patrimoni de dues cultures importants: la romana, que ens va donar l'estri, i l'àrab, que al segle IV aC ens va portar des d'Àsia el que durant segles va ser l'aliment bàsic de la humanitat.

Aquesta paella de verdures és una versió vegetariana molt saborosa gràcies a la rica varietat d'ingredients, el sabor i l'aroma dels quals absorbeix l'arròs mentre es cuina. Això fa que el resultat sigui un arròs suculent, gustós i delicat.

Es tracta d'un plat ric en carbohidrats, flavonoides i antioxidants com quercetina, licopè, glutatió, clorofil·la, isoflavones i betacarotens; inulina, al·liïna, àcids grassos omega 6 i omega 9, lecitina, fibra, proteïnes, triptòfan, vitamines C, E, K i del grup B (B1, B2, B3, B5, B6 i B9 o àcid fòlic), calci, coure, crom, fòsfor, ferro, magnesi, manganès, potassi, seleni i zinc.

Categories