Patates forneres fàcils

El nom original d'aquesta recepta és 'Pommes de Terre à La boulangère', ja que inicialment, aquest plat d'ascendència francesa es realitzava en els forns de les fleques, ja que les cases no disposaven de forn propi. Així, per preparar aquestes patates, es portaven a la boulangerie, on la fornera les enfornava aprofitant la calor romanent d'haver cuit el pa.

Aquesta manera de preparar les patates es va popularitzar a França al segle XIX, després que l'agrònom, nutricionista, higienista i un dels creadors de l'Escola de Fleca francesa, Antoine-Augustine Parmentier, promogués el consum de patata al país després de veure com a Prússia, lloc on va romandre captiu durant la Guerra dels Set Anys, la població local consumia aquest tubercle i el valorava pels beneficis que aquest aportava.

D'aquesta manera, tot i que a França, igual que a la resta d'Europa, la patata no es consumia per ser considerada perjudicial per a la salut, Parmentier va aconseguir que es permetés el seu cultiu i va impulsar el seu consum en les llars franceses.

Les patates forneres són una autèntica delícia i, a més, són molt senzilles de preparar, ja que amb molt pocs ingredients s'obté un gran sabor. I és que, durant l'enfornat, els diferents ingredients van hidratant les patates i impregnant-les d'un ric i sucós gust, on destaquen de manera especial les aromes del vi i les herbes aromàtiques.

És per això que estem davant d'un plat senzill, fàcil i deliciós, especialment ideal per acompanyar guisats de seitan, bolets, de tofu i de tempeh, així com per servir com a guarnició amb hamburgueses vegetals i fins i tot per gaudir-ne sense més acompanyament.

A nivell nutricional, aquesta recepta és rica en carbohidrats, flavonoides, al·licina, al·liïna, aminoàcids, betacarotè, olis essencials (especialment timol), terpenoides (antioxidants), àcids grassos omega 9, fibra, vitamines C, E i del grup B (B1 , B3, B6 i B9 o àcid fòlic), sofre, calci, fòsfor, ferro, magnesi, manganès, potassi, sodi i, en menors quantitats, coure, seleni i zinc.